Deixant de banda la neutralitat de l’Estat espanyol en el context internacional de 1915, la revista Iberia i els seus col·laboradors ni volien ni podien mantenir-se políticament neutrals enfront les ideologies de l’Alemanya prussiana i la de l’Aliança anglofrancesa que van precipitar la Iª Guerra Mundial.

Ells practicàven una guerra ideològica i cultural i defensàven la cultura, la història i el pensament dels pobles llatins com es pot veure a l’editorial del primer número de la revista Iberia a Barcelona del 10 d’abril de 1915.

El paper de la publicació davant d’aquests aconteixements era el de la intel·lectualitat que des de Catalunya proclamava el dret dels pobles a existir i conviure democràticament per davant de l’Estat rígid i dogmàtic que marcava la Constitució prussiana.

Essent una revista publicada a Catalunya i amb la intenció primordial de remarcar la llibertat dels pobles s’escriu en les tres llengües que en aquell moment semblen ser les predominants a la Península Ibérica: El castellà, el català i el portuguès.

Al setmanari hi participen intel·lectuals i polítics tan il·lustres com Antoni Rovira i Virgili, Miguel de Unamuno, Josep Pla, Josep Carner, Ramon Pérez de Ayala, Joaquín Montaner, Prudenci Bertrana, Joan Garriga Massó, Alexandre Plana, Lluís Nicolau d’Olwer, Amadeu Hurtado, Émile Boutroux o Gustave Violet. I com un dels seus principals il·lustradors, Feliu Elias Bracons, que signava com a APA.