“L’Exili ens va dur a Tolosa de Llenguadoc. El seu comité universitari havia escollit unes desenes d’intel·lectuals catalans i els havia allotjat en una antiga i pintoresca caserna de bombers desafectada. Fèiem els àpats en un dels restaurants universitaris i aquella va ser una extraordinària ocasió de conèixer-nos els uns als altres.

…

Quin camp més formidable, Tolosa de Llenguadoc, per ser explorat de bracet amb Feliu Elias! En diverses ocasions m’havia preguntat en havent dinat:

_què fas, aquesta tarda?

Anàvem a qualsevol indret de la ciutat: la catedral de Sant Esteve, la gran església romànica de Sant Serni, l’ajuntament, els museus, alguna de les biblioteques.

On fos, en Feliu Elias trobava pretext per monologar durant hores sobre peculiaritats arquitectòniques, subtileses d’equilibri, delicadesa de tonalitats i l’aplom d’una escultura o la netedat d’una balaustrada. Jo l’escoltava àvid, en èxtasi, golafre de la prerrogativa, i ell se n’adonava i s’hi delectava, Les visites al museu del Col·legi de Sant Ramon (el propi edifici és una joia), eren extremadament fructíferes.”

Fragment de les memòries de Tísner publicat a l catàleg de l’exposició Feliu Elias, 1988.