Feliu Elias i Bracons va ser un destacat crític i historiador de l’art, pintor, caricaturista i escriptor.

Nascut a Barcelona l’octubre de 1878, va signar amb el seu nom real els textos erudits i els olis, però va signar “Joan Sacs” els texts de creació i les crítiques periòdiques, i amb el pseudònim “Apa” les caricatures.

En la seva faceta de caricaturista es va fer famós per les il·lustracions de les portades de la revista “Iberia” de Barcelona, que a 1917 recolliria el llibre Kameraden i per les quals, l’any 1919, va ser distingit amb la Gran Creu de la Legió d’Honor francesa.

En el camp de l’humor gràfic, l’any 1908 va fundar “Papitu”, que va dirigir fins el 1911, un setmanari humorístic que volia fer perdurar un esperit realista, càustic i gens conservador i, a la vegada, ser una plataforma de llançament d’artistes importants.

A part d’”España” de Madrid i “Paris-Journal”, “Paris-Midi” i “L’Assiette au Beurre” de París, va centrar les seves col·laboracions en publicacions catalanes com “Cu-cut!” –on es expulsat per publicar un acudit a “Papitu” contra la Lliga Regionalista-, “Garba”, “En Patufet”, “La Mainada”, “Cuca Fera”, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Campana de Gràcia”, “Picarol”, “La Rialla”, “El Gall”, “Revista Nova” —fundada per ell l’any 1914—, “Vell i Nou”, “D’Ací i d’Allà”, “Mirador”, “El Poble Català”, “La Publicitat”, “El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses” i “Jordi”, entre d’altres, en les quals es va consagrar com el mes destacat caricaturista polític del país.

Díficil d’ubicar ideològicament, reflex de la complexitat de l’època, va defensar posicions republicanes i catalanistes d’esquerres, criticant tant el conservadurisme de la Lliga com els excessos revolucionaris de la FAI. Tot i ser un difusor del marxisme a Catalunya, va rebutjar el projecte totalitari soviètic. La seva principal preocupació social va ser l’educació de les classes populars.

L’any 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, va viatjar a París, on s’hi va quedar a viure durant dos anys.

Entre 1920 i 1923 va ser professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball, càrrecs que va haver de deixar en arribar la Dictadura. Més tard va ser professor de l’Escola de Bibliotecàries.

L’any 1922 va viatjar a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on va organitzar exposicions oficials d’art català. L’any 1936, fugitiu d’unes anunciades represàlies dels anarquistes, viatjar de nou a Paris on hi va estar fins el 1938. L’any 1939 va tornar a França, on va pintar nombrosos paisatges, gènere que anteriorment gairebé mai no havia conreat i va tornar, malalt, el 1947.

Va morir a Barcelona, tot just un any després del seu retorn de França, l’any 1948.