ENTUSIASME ELECTORAL
DELS NOSTRES DIARIS
«El nostre entusiasme no és sargater, no és violent, no és histèric; és reflexiu, pràctic, reposat, perquè està segur de la victòria»
Portada del Papitu del 2 de desembre de 1908, atribuïda a Joan Junceda.
El 25 de novembre de 1908 Feliu Elias fundava el setmanari Papitu. El segon número duia a la portada una caricatura de Junceda criticant la poca implicació de la Lliga Regionalista dins la coalició Solidaritat Catalana. La reacció de la Lliga va ser vetar els autors del Papitu a les publicacions que controlava (La Veu de Catalunya, el Cu-Cut). Criticar la Lliga i les seves connivències amb la monarquia i el govern espanyol va ser una de les fixacions del Papitu mentre Feliu Elias en fou director.
LA LEALTAD ACRISOLADA
Caricatura d’Enric Prat de la Riba, líder de la Lliga Regionalista. Apa, 23 de febrer de 1910.
INDISCRECIONS
En Carner, el poeta, ha enviat al nostre Apa, la segent carta:
Amic Apa: Els deus no volen que jo escrigui en el vostre Papitu. Per què heu permès aquestes coses? N’estic verdaderament apesarat; artísticament el Papitu era una gran victòria. Vostre ben afectíssim, creyeu-ho, Josep Carner.
Data ut supra. Hi há un membret que diu: Ateneo Barcelonés.
Per les cendres dels nostres avis, que no son els déus, els déus, oh poeta catòlic! els que’ns priven de la colaboració den Carner, sino’ls seus ministres.
Ho sentim, perquè en Carner fibla y no té mes defecte que creure en els capellans y en que La Veu li paga explèndidament ab dos duros, les seves proses. Per dos duros no val la pena, Carner. Papitu ne dona tres y permet que després de cobrarlos ens prenguin el pèl els nostres excelents colaboradors.
INDISCRECIONS
La Veu menteix, y els seus homes, després de procurar, conseguintho desgraciadament, que’l nostre Apa sigui sitiat per fam, llensantlo dels llocs ont treballa, volen que la gent ens tingui per antisolidaris, per anticatalans. Aquesta tasca es inútil. Ni la Solidaritat es en Cambó, ni la Lliga Catalunya, y encara qu’ens califiquin de púrria y bretolada no’ns reduiran. Estem dintre de l’esquerra catalana, y si aburrim als homes de La Veu és perquè son mals catalans y mals homes, perquè embruteixen la política y la vida.
Fragment d’un article publicat al Papitu del 23 de desembre de 1908.