AL CERCLE ARTISTIC

Conferència de Feliu Elias sobre Poblet

Feliu Elias ha estat un dels més apassionats capdavanters de la recent campanya a favor de Poblet.

Tota aquella nobilíssima passió i l’erudició profunda i sagaç que li reconeix tothom, trobàveu en sentir-lo abans d’ahir a la sala d’actes del Cercle Artístic. El conferenciant, ple de prestigi, i el tema, novíssim d’interès a hores d’ara, va aplegar-hi un públic de selecció, compost sobretot de dames i d’artistes.

El gloriós monestir reial de Catalunya, filial de Clairvaux, en la seva naixença, és en la història de l’art i del monastisme un únic cas. Artísticament representa l’hora imprecisa en què el romànic era exhaurit de noves possibilitats i el gòtic porugament naixia.

Ara, amb tot i la destrucció que ha sofert l’estructura de Poblet la veiem ben clara. La tasca de restauració no oferirà massa dificultat. Podem fer fàcilment reviure als ulls del món el què havia estat el gran monestir de Catalunya.

Davant un pla general, projectat a la pantalla, Feliu Elias descriu el conjunt. El conferenciant va portant-vos i us situa amb precisió. Tot seguit Feliu Elias comenta la projecció de la reconstrucció ideal del monestir, que sota la direcció de Lluís Domènech i Montaner feren els alumnes de l’Escola d’Arquitectura. Feliu Elias lloava l’encert d’aquesta reconstrucció.

La lucidesa del comentari us feia ben bé reviure aquella època floreixent i oblidàveu gairebé l’estat actual de ruïna. Segueix projectant i comentant clixés de seccionats, els quals minuciosament podien capir la meravella d’aquesta construcció. L’erudició de Feliu Elias subratllava amb el mot precís cada ratlla.

La Publicitat del 5 de Novembre de 1926.

 

ELS AMICS DE L’ART VELL

L’associació Els Amics de l’Art Vell (1929-1935) va ser creada per a suplir la passivitat de les institucions públiques en la tasca de defensa i restauració de monuments antics de Catalunya, especialment els de l’època medieval. Fou presidida per Pere Bosch i Gimpera i patrocinada per Feliu Elias. Comptà amb el suport d’institucions com l’Ateneu Barcelonès, el Círcol Artístic, Foment de les Arts Decoratives i el Centre Excursionista de Catalunya. Entre els seus principals membres interdisciplinaris hi trobem els arquitectes Jeroni Martorell i Cèsar Martinell.

Va promoure i va participar en la reconstrucció del monestir de Poblet entre molts d’altres monuments històrics catalans.

 

Pessetes

Qui vulgui furgar en la història de Barcelona, particularment en la història de la Barcelona vuitcentista, que és una història apassionant com poques n’hi hagi, serà aviat colpit per l’esforç dels barcelonins a deseixir-se de la feixuga decadència que havia ensopit tota la Península extremo-occidental. Es pot dir que l a Renaixença catalana la feren els barcelonins ajudats dels altres catalans que venien a establir-se a Barcelona sense que els poders públics hi intervinguessin per a res més que per a obstaculitzar les iniciatives dels contribuents. I si alguna rara vegada l’Estat, els Municipis o les Diputacions provincials ajudaren aquest desenvolupament no fou sinó a força de precs, d’esforços, adhuc de coaccions que des del carrer empenyien la inèrcia i sacsejaven els patis. d’aquests organisme creats en realitat per al simple funcionament de la màquina caciquista. Les grans obres públiques, les grans empreses culturals, socials, científiques, industrials i comercials, eren d’iniciativa, d’organització i funcionament particulars.

Bé, tot això es feia amb diners; no n’hi hauria hagut prou de la voluntat, de l’esforç, de la perseverança ni de la intel·ligencia, si alhora els barcelonins no haguessin comprès que aquestes virtuts només podien ésser coordinades i explotades amb l’ajut del propi diner de llurs butxaques gasives. Perquè has de saber i entendre, barceloní d’avui, que si nosaltres som barcelonins gasius, molt més ho eren els barcelonins de l’avior. Al eshores un “xavo” no eixia de la butxaca sense poderoses raons tan prèviament considerades i sospesades; i llevat de la despesa d’una manutenció modesta i d’una indumentària extraordinàriament aprolltada, sota altra despesa era tinguda per follia i pidació.

Però aquells barcelonins es diferenciaven dels actuals en què, alhora que individualment i familiarment gasius, eren generosos des d’un ample punt de vista col·lectiu. Els barcelonins d’ara són generosos per a si mateixos i sovint per a la família i tot, però som d’una gasiveria feroç per a tot allò que convé a la col·lectivitat. No abandonem a les necessitats de la col·lectivitat més que aquelles pessetes que el fisc ens obliga, “manu militari” a cedir. Els papers invertits. Ara tributem més a la manera europea; però també havem perdut el control de les nostres necessitats col·lectives. Ara tributem més per tal de poder repatriar captaires i hospitalitzar polonesos siamesos, però el programa de les nostres conveniències ha fugit dels nostres dits. No cal dir que, tot ben considerat, en aquell desgavell del segle XIX, els nostres avis foren mes assenyadament egoistes en llur generositat, perquè llur justa manera de tributar, precisa com la sageta que fa blanc, en beneficiar la col·lectivitat reportarà el major benefici individual que més o menys intencionadament havien calculat ela donadors. Aquesta és la llei interna, llei sàvia (i sobrehumana de ten humana que és) de l’individualisme. Totes les grans coses que abans feia el nostre seny calculador avui ho fa el recaptador d’arbitris i contribucions. Ja se sap que a tot arreu del món un cobrador de contribucions és un pobre diable sense iniciatives o amb iniciatives terriblement estrafolàries.

És per totes aquestes raons que, ens convé reprendre tant com sigui possible el domini sobre les grans coses que ens són indispensables i que el cobrador de contribucions mai no voldrà ni de lluny considerar. I saber destriar quites són les grans coses que ens convenen de les que no ens convenen; perquè és el cas, que entre les dues èpoques precitades la transicional fou de paorosa desorientació. No haviem perdut l’anhel de grandeses però confoníem les grans quimeres amb les grans realitats.

Avui dia, som molts els que tributem perquè no s’ensorri la catedral vella de Lleida, o per al just homenatge a Mistral, o per al premi Creixells, o per als esguerrats de de Sant Joan de Déu, o per a l’edició de les obres completes del gran Maragall, o perque tal artista estimable ixi del mal pas, o per a propagar la !nostra premsa, o el nostre teatre, o la nostra música, i per cent altres necessitats sanes i bones; Però alhora són molts els que de bona fe, sense adonar-se’n, tributen per allargar l’agonia de coses moribundes o que cal que morin; per a homenatges ridículs, per a sostenir empreses ridícules i inoperants, o que han degenerat així.

Convé, doncs, de tant en tant, fer un exàmen dels nostres tributs voluntaris per tal de suprimir els qui no siguin dignes d’ésser mantinguts. Però alhora cal no rondinar contra els nous tributs que amb un bon actiu a llur favor vinguin a trucar a les nostres portes. Si… ja ho sabem que la vida va encarint-se…que tots estem aclaparats de tributs voluntaris i involuntaris…; que això no reporta res en particular…; que la mestressa es revolta a pagar una nova cotització, etc., etc., etc. Fem-nos càrrec, però, que de la més encertada i copiosa manera de practicar el tribut voluntari en depen una magna empresa que interessa primordialment a tots: la grandesa i perennitat de la nostra terra, grandesa que ha de repercutir polimòrficament sobre cadascun de nosaltres. Pensem que hem de tributar per l’enorme massa passiva dels inconscients, i que aquesta hora és més apremiant i crítica per a deixar de tributar, el moment del màxim esforç; que tots els qui en som conscients, i havem de posar-hi el braó que convingui, el sacrifici que ens pertoqui; i que ho hem de fer sense rebufades, amb el contentament de Poder-ho fer i la satisfacció de veure’ns solicitats a tan honroses cooperacions. Hem de saber tributar amb l’elegància d’aquesta cooperadora dels “Amics de l’Art Vell”, que en tornar el butlletí d’adhesió amb la nota de la cotització que es comprometen a pagar hi afegeixin una lletra d’agraiment per l’atenció que havem tingut de donar-los a conèixer aquesta entitat i d’haver-los sol·licitat la cooperació. O com aquests altres cooperadors que ens demanen butlletins d’adhesió per tal de fer-los signar a llurs coneixences.

Les ratlles que precedeixen serveixen doncs, per cridar l’atenció dels nostres amics envers aques entitat “Amics de l’Art Vell”, probablement la més eficient empresa col·lectiva que, en llur delit de perfeccionament, d’afirmació i de perduració, hagi mai mogut els catalans.

¡Signeu-hi la majoria, en aquesta obra de reconstrutció, i feu-nos venir nous cotitzadors! ; Ajudeu els “Amics de l’Art Vell!

JOAN SACS

La Publicitat, 1 de gener de 1930.

Amic Rahola:

He llegit l’amable alusió que m’adreceu avui a La Publicitat. M’heu fet tornar vermell. Moltes grácies per la vostra amabilitat. Esperem que aquestes eloqüents ratlles vostres en favor dels Amics de l’Art Vell faran efecte entre els amics de l’art vell que d’anys ha, certament es prodiguen a la vostra incomparable Girona.

Conservo un record enlluernat dels Banys Arabs. No em creia pas q fos una cosa tan important i tan ben conservada, tan complertament restaurable. Tinc la intenció de fer-ne algun comentari a La Publicitat. Será quelcom de massa lleuger, potser, perque la nostra visita a aquell loc fou tan rápida que no em permeté de fer-me ben càrreg de tot el que jo hauria volgut retenir.

Vulgueu saludar de part meva al vostre hereu i els amics de l’Ateneu de Girona, i vos maneu com sempre a vostre atm.

Feliu Elias

Carta de Feliu Elias a Carles Rahola, cap el 1930

 

8 Febr. 1928

Amic Rahola,

Temps enrera me deieu q no oblidés d’incloure Fidel Aguilar en el 2on vol. de l’Escultura Catalana Moderna. Ara estic escrivint aquest 2on volum i voldria parlar-hi d’aquest escultor: pero es dona el càs q no en sé rès i ningú de les persones preguntades sobre aquest artista no m’n sab dir res. Podrieu doncs vos o algú altre de la vostra ciutat contestar el seguent questionari sobre Fidel Aguilar?

Noms i prenoms de F. Aguilar

Quan nasqué i quan morí si és que morí

On nasqué i on morí

On aprengué

Quins foren els seus artistes preferits

Quines idees tenia sobre el seu art

Quines obres feu i on se troben

En quin material foren fetes aquestes obres i de quin tamany i classe son (estátua, estatueta, grups, baix o alt relleu, bust, etc)

Si té bibliografia, nota concreta d’aquesta bibliograf…Y el demés que sapigueu

En espera de vostra rápida resposta (rápida tan com sigui possible), i amb recorts meus per a vostre germá i per als amics de Girona més grat de saludar-vos cordialment

Apa

Carta de Feliu Elias a Carles Rahola.