El 6 d’abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, que aplegava les quatre diputacions provincials. Tot i la seva limitada capacitat d’acció política, és considerada la culminació de les polítiques regionalistes de La Lliga.
En l’àmbit social i cultural, la Mancomunitat va proporcionar el naixement d’institucions com l’Escola del Treball, a la qual Feliu Elias va ser professor d’Història de l’Art i fins arribà a ser-ne director. Més tard, durant els anys 30 també va ser professor de l’Escola de Bibliotecàries.
Tot i la fructífera activitat en el camp de l’educació impulsada des de la Mancomunitat, amb el cop d’estat de Primo de Rivera, molts dels seus col·laboradors van ser purgats de la funció pública i fins alguns d’ells van haver de fugir del país. Aixímateix van ser destituïts mestres i professors, com va ser el cas de Feliu Elias, expulsat de l’Escola del Treball, cosa que va afectar greument l’economia de la seva família.
La família Elias també va patir les conseqüències d’aquestes reformes educatives en veure’s els mestres de l’Escola Montessori (on assistien les nenes) substituïts per d’altres afins al nou règim. Per aquesta raó alguns dels pares i dels professors d’aquesta van boicotejar la nova organització tot substituint les seves aules per classes grupals a casa i amb els mestres corresponents, fins aconseguir el tancament del centre. Postariorment van organitzar el què va ser la Mútua Escolar Blanquerna, centre escolar on assistirien els antics alumnes Montessori. Aquest nou projecte es finançà a través de bons que les famílies es comprometien a pagar per a fer possible l’escolarització dels seus fills en llengua catalana i amb els principis de vinculació i participació constructiva dels alumnes en el seu medi. És el què s’entén per l’Escola Activa.
Feliu Elias amb el seu fill Jaume
BARCELONA, Dia 25 sbre
Amic Galí,
Sóm ja al nou curs i encara no he pogut acabar de pagar la matrícula de les meves noies corresponent al curs passat. Si em feu crèdit gosaré a envia-us altra vegada aquestes dugues deixebles; espero amb molta seguretat poder posar-me a tó amb la administració de Blanquerna dintre el curs que ara comença.
En espera de la vostra bona resposta m’és grat de saluda-us.
Feliu Elias
Carta de Feliu Elias a Alexandre Galí, data desconeguda.
A més, de l’activitat com a professor i de la consciència referent a l’educació dels seus fills, Elias dedicà temps, coneixements i esforços a l’educació general de la població catalana a través d’activitats i projectes com a conferenciant sobre l’ensenyament de les belles arts, impartia cursos dedicats als mestres de català, i es dedicava a la divulgació cultural i artística a través de vàries publicacions especialitzades.
DE L’ENSENYAMENT DE LES BELLES ARTS,
per Feliu Elias. — Imprenta de la Casa de Caritat.
Este trabajo, leído por su autor en la sesión pública celebrada por la Academia Catalana de Bellas Artes de San Jorge, es tan notable como todos los de su autor, que hace en éste con el desenfado que le es habitual, una crítica del modo cómo se da la enseñanza de las Bellas Artes.
La Vanguardia, 23 de febrer de 1933
Departamento de Cultura
El consejero de Cultura, Ventura Gassol, ha facilitado a la Prensa la nota siguiente:
«Continúa ininterrumpida la obra de la Generalidad, para la enseñanza de nuestra lengua. Va realizándose seguidamente el plan de conferencias a los maestros de acuerdo con las asociaciones de partido judicial: Ponpeyo Fabrá ha estado yá en Balaguer; Juan Delclós en Reus y Alejandro Galí en Gerona. Hay todavía preparadas quince conferencias para muy en breve. Para el censo de profesores de catalán hay presentadas doscientas djez y seis instancias y se están realizando a estas horas los ejercicios. El Comité de la lengua estudia los acuerdos de la asamblea de la última escuela de verano y prepara una nota que pueda facilitar á los maestros las normas a seguir para la enseñanza del catalán en la escuela primaria. Precisa decir que los inscritos a los cursos por correspondencia a los maestros pasan de mil seiscientos. Los cursos de correspondencia para los funcionarios públicos funcionarán dentro de muy pocos días de manera parecida al servicio de cursos para maestros.Por encargo del Consejo de gobierno, el Consejo de Cultura prepara activamente el plan de cursos de catalán para fuera de Barcelona, con funcionamiento igual a los cursos populares de los barrios de Barcelona,- que han dado excelente resultado.
Para comentar todo el sentido y al alcance de la fiesta del libro, la Generalidad ha organizado conferencias en todas sus bibliotecas populares, en las cuales se relacionará estrechamente esta fiesta con las dos conmemoraciones del presente año: la de Aribau y la de Ramón LluIl. Las conferencias van a cargo de A. Rovira y Virgili, Carlos Riba, Juan Puig y Ferreter, Felíu Elias, Rafael Campalans, José María López-Picó, C. A. Jordana, J. V. Foix, J. Farrán y Mayoral, Juan Alavedra, Antonio Martorell y Alfonso Maseras.
Para facilitar a nuestra música el estímulo que ha iniciado para nuestras letras, la Generalidad acaba de instituir tres premios de cinco mil pesetas cada uno: un premjo a un cuarteto de cuerda, otro a una composición sinfónica, a un tiempo, para gran orquesta, y un tercero a una composición de carácter sinfónico, a un sólo tiempo, para orquesta y coro.
Escos tres premios serán concedidos a últimos de año y en la próxima semana se hará pública lo convocatoria, en la cual se fijarán todas las condiciones necesarias para optar a los mencionados premios.»