Els últims anys dela vida de Feliu Elias foren una constant lluita. En les seves cartes podem veure el seu anhel per retornar de l’exili i les dificultats econòmiques en què es trobava. Una altra batalla constant era seu delicat estat de salut. Tot i que morí a Barcelona gràcies a familiars que l’ajudaren a retornar, durant mesos residí a França, on patí diverses malalties fruit de l’edat ja avançada i de les males condicions de vida que patí durant la seva recent estada al camp d’internament. En aquests mesos de residència a frança Elias es dedicà plenament a la pintura, activitat que encara que costosa, seguia exercint amb passió.
Carta a Ferran Canyameres:
Barcelona, 23 oct 1947
Rebérem la vostra postal andorrana del 30 d’octubre. Tots estem bé i jo vaig millorant molt lentament i amb algun o altre retrocés; no surto encara ni tampoc puc treballar. Suposo que vosaltres també esteu bé i que els èxits del vostre hereu continuen. Ací vivotegem amb l’entrebanc dels freqüents conflictes que arreu suscita la penúria de vitualles i de primeres matèries i la carestia creixent.
Vaig a demanar-vos un favor: si per cas poguéssiu cobrar els dos treballs que tinc entregats a Revista de Catalunya us agrairia que volguessiu emprar llur import en l’adquisició de colors “fins” a l’oli marca Lifranc. Si per cas no n’hi haguessin de fins podríeu tal vegada substituir-los per colors anomenats “de decoració”, sempre de la mateixa marca. Aquests colors haurien d’anar embalats amb caixa de cartró molt gruixut o bé de fusta prima. Podríeu enviar-los per Suïssa o per Andorra, tot descomptant les despeses d’embalatge o de traansport que us ocasionessin. A Andorra el mediador podria ésser el Senyor Bartomeu Rebés i a Suïssa, la Senyoreta Olga Irminger, 42, Pestaloc Triesse, Zurich.
Els colors que necessito són: cadmium citron, cadmium orange, ocre clar, blanc de zinc, verd cobalt clar, verd émeraude. Del blanc de zinc, doble quantitat, si per cas compreu colors fins, ja que els colors per decoració van en tubs molt grossos.
Ultra aquests colors a l’oli em convindrien dos tubs de blanc de zinc à la gouache. Caldria, però, verificar-los abans d’adquirir-los perquè de vegades els venen secs, endurits, i per tant, inservibles.
Vulgueu excusar-me si no us escric més extensament: el cansament excessiu que m’ocasiona l’escriure m’ho impedeix.
Salutacions de tots nosaltres per a tots vosaltres
Vostres affms.
PD. Aquesta carta podrà servir-vos per al cobrament dels meus treballs a la Revista de Catalunya. La capsa embalatge de cartró ben gruixit us la proporcionarà el marxant de colors. Ultra els colors podríeu adquirir una ampolleta de vernís Vibert per a colors.
Carta de Feliu Elias a Nicolau d’Olwer
Les Touches, 24 Mars 1946,
Amic Nicolau: moltes grácies per la vostra carta del 22 ct. Escriuré immediatament a la Srta Irminger protestant afectuosament de la seva excessiva amabilitat. He rebut ja el mandat vostre de 2500 fr. i l’emplearé en l’adquisició d’alguna cosa superior de les que (proveeixen?) els editors francesos de llibres d’art, ço que em recordaria en cada moment l’amistat tan pura de l’amiga desconeguda-doncs no sé pas si ho sabeu, la Srta Irminger no ens coneix ni nosaltres la coneixem tampoc, si no és a través de les seves cartes.
No temeu pel meu moral: no cal pas que el remonti: sempre l’he mantingut alt, llevat dels dies més cruels de la meva recent pulmonia; aleshores vaig tenir por, sobretot quan a la nit algú volia apagar el llum. Aleshores només pensava en mi. Veig pero que a Vos aquest hivern us ha fet patir molt: digueu-me, si us plau, què us ha passat.
HA MORT FELIU ELIES
A darrera hora ens arriba la trista nova de la defunció de Feliu Elies. Havia estat exiliat a França fins després de l’Alliberament, i, després, malalt i sense recursos, es repatrià. Fellu Elies era popularíssim a Catalunya tant per les seves crítiques d’art (Joan Sacs) com per la seva tasca periodística. Els dibuixos de l’”Apa” eren publicats a “La Publicitat” i es remarcaven per llur acidesa i encert. Havia col.laborat en un nombre de publicacions catalanes i sempre havia sostingut la causa de la llibertat. Durant l’exili romangué a Barbazan i a Tolosa, treballant activament tant en la pintura com en l’obra sobre la impremta catalana treball, aquest, molt remarcable premiat en els Jocs Florals exiliats. Reposi en pau l’estimat català i rebi la familia el fervorós condol de l’Esquerra i de “LA HUMANITAT”.
La Humanitat. París, 28 d’Agost de 1948