A finals de 1911 Elias es veu obligat a exiliar-se a França a causa de la llei de jurisdiccions, que permetia als militars intervenir judicialment en causes civils quan consideressin que s’ofenia l’exèrcit, la pàtria o la corona. Instal·lat a París, on s’hi retrobaria més tard amb la seva família, va aprofitar per estudiar història de l’Art a la Sorbona i col·laborà amb diverses publicacions locals. També aprofità per a fer-se un lloc en la vida social, intel·lectual i artística de la ciutat.

Un dimarts a la tarda mentre jugava amb el nen a la seva habitació, s’obrí la porta de cop i entrà l’Apa. No era la seva hora habitual d’arribada. El primer que em va dir fou que no m’espantés, però sempre  que et diuen que no t’espantis, t’espantes. I em vaig espantar de veritat, perquè a l’Apa el buscava la policia per haver fet unes caricatures a “El Papitu” de persones i fets fins aleshores intocables. Com que el jutge el reclamava per ficar-lo a la presó, i ell no volia anar a presidi, va decidir que se n’anava a París; a les vuit del vespre sortia un tren i ja tenia el passaport a punt. M’ho explicava i al mateix temps anava preparant una petita maleta que omplí més del necessari. A continuació, abans de marxar, em donà un paper amb la llista dels llocs on havia de cobrar la feina feta i l’adreça d’un jove advocat , en Pere Coromines, que m’arreglaria els papers perquè, més tard, el nen i jo ens reuníssim amb ell a França. … Li vaig preguntar si eren els militars qui li anaven al darerre. Davant una resposta afirmativa vaig deixar caure els braços i gemegar: “una altra vegada…”

….

A les nou de la nit d’aquell mateix dia, quan la porta de ferro del jardí ja era tancada, sonà la campaneta de l’entrada. (…) Entraren al hall una parella de senyors vestits de negre rigorós que, després d’identificar-se com a policia secreta, demanaren per mi. Secament, no deixaven de preguntar-me en castellà on estava el “Arpa”

Fragment de Una senyora de Barcelona, llibre de memòries d’Emília Cornet, dona de Feliu Elias, publicat per la seva filla Elvira.

Editorial Serra D’or